EL9NOU.CAT fa ús de 'cookies' per facilitar la vostra navegació. Si seguiu navegant entendrem que ho accepteu    més informació    ACCEPTO
PUBLICITAT
publicitat

Més de 7.000 persones acomiaden Jordi Solé Tura, exministre de Cultura i un dels pares de la Constitució

La vicepresidenta Maria Teresa Fernández de la Vegada, entre les personalitats que hi han passat

Més de 7.000 persones acomiaden Jordi Solé Tura, exministre de Cultura i un dels pares de la Constitució
El Princep Felip va visitar la capella ardent de Solé Tura dissabte a la tarda
RAMON FERRANDIS
Més de 7.000 persones acomiaden Jordi Solé Tura, exministre de Cultura i un dels pares de la Constitució..
última actualització: 06-12-2009 (22:14)

ACN/EL 9 NOU
Més de 7.000 persones van passar entre dissabte i diumenge per la capella ardent de Jordi Solé Tura, l’exministre de cultura del govern espanyol, fill de Mollet del Vallès, que va morir divendres als 79 anys. Per la capella ardent, hi han passat importants noms de la política espanyola i catalana

Jordi Solé tura ha rebut el reconeixement massiu de la societat catalana. Entre dissabte i diumenge, més de 7.00 persones han passat per la capella ardent que es va instal•lar al Palau de la Generalitat dissabte a les quatre de la tarda. Entre les personaliats, el príncep Felip de Borbó o el president de la Generalitat José Montilla. També la vicepresidenta del Govern central, Maria Teresa Fernández de la Vega, i altres ministres de l’executiu espanyol com el de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba. A més, molts dels consellers del govern català com el de l’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura; i el de Política Territorial i Obres Públiques. Una de les visites més significatives va ser la del fill de l’expresident del govern espanyol, Adolfo Suárez, que, com Solé Tura, també pateix alzheimer. Cap al migdia, el fèretre ha sortit del Palau de la Generalitat entre els aplaudiments de centenars de persones que eren a la plaça Sant Jaume. Posteriorment, s’ha fet una cerimònia de comiat íntima al tanatori de Sant Gervasi, de Barcelona.

GENT ANÒNIMA

Albert Solé ha destacat de les persones que els hi han donat el seu condol a ell i a tota la família que deien que eren persones anònimes. 'Però anònim no és ningú', ha replicat el fill de Solé Tura. 'Venia molta gent que havia compartit els diferents móns del Jordi, molta gent de la universitat, de les fàbriques i amics de les diferents etapes del meu pare', ha destacat. En total, han estat més de 7.000 persones les que han donat el seu condol a la família i a la seva vídua, Teresa Eulàlia Calzada, qui rebia als ciutadans amb la mà estesa i un somriure.

Molt afectat s'ha mostrat també el rector de la UB, Dídac Ramírez, qui ha mostrat 'una profunda pena perquè la Universitat de Barcelona ha perdut un gran professor, mestre i company i amic per molta gent'. 'Barcelona i Catalunya han perdut una gran persona', ha apuntat.

'No deixem de constar que avui estem precisament el dia de la Constitució i és una paradoxa que hauria de fer reflexionar a molts que estan oblidant l'esperit que va motivar i impulsar Jordi Solé Tura en els seus treballs en la ponència constitucional', ha afegit. De fet, Ramírez ha ressaltat que 'això pot ser un dels últims serveis perquè en prestarà més del professor, company i amic Solé Tura'. 'Tant de bo el seu missatge i esperit i tots els que diuen que tenen una pena per la pèrdua d'aquest mestre pensin en el que ell volia i pel que ell ha lluitat donant tants anys', ha dit.

UN REFERENT I UN MESTRE

'És un referent per a molts de nosaltres, va ser un mestre', ha destacat Lola Toldra. 'La seva trajectòria és d'admirar perquè si venim en aquest món és per deixar-lo millor i ell ho ha fet sobradament', ha declarat.

'Som companys d'universitat i molts anys companys de partit', ha declarat Jesús Matamala, professor de la Universitat de Barcelona. 'Era un company excepcional i serà recordat per la seva tasca antifranquista en la clandestinitat i per la seva gran aportació a la ponència constitucional', ha destacat. Així mateix, ha dit que a tots 'ells lluitadors antifranquistes no se'ls hi ha reconegut del tot la seva contribució'.

FILL D'UN FORNER DE MOLLET

Nascut a Mollet, Solé Tura acumulava una àmplia trajectòria política vinculada als partits d'esquerra, que va tenir el punt culminant amb el ministeri de Cultura, que va ocupar entre 1991 i 1993, sota la presidència del socialista Felipe González.

Solé Tura tenia també una intensa carrera acadèmica, com a professor de Dret Constitucional, i va ser degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona el 1985.

Però la principal dimensió pública del i jurista vallesà va ser en el camp de la política. A més del ministeri de Cultura quan militava al Partit dels Socialistes de Catalunya, Solé Tura va ser un dels set integrants de la ponència constitucional del postfranquisme. Anteriorment, la seva militància a la clandestinitat el va portar a l'exili entre 1960 i 1965 i a la presó el 1969, per la seva participació en mobilitacions contra la Llei de Premsa de Manuel Fraga Iribarne.

Arribada la democràcia, Solé Tura va sortir escollit diputat per Barcelona pel Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) en les corts constituents de 1977. Va representar aquest partit en la ponència que va redactar la Constitució, refrendada en referèndum el 6 de desembre de 1978. El 1979 també va participar en la redacció de l'Estat d'autonomia, conegut com l'Estatut de Sau.

La trajectòria política havia començat al Front d'Alliberament Popular i Bandera Roja. Durant la transició, va ser un dels dirigents del PSUC. Després d'abandonar aquest partit va militar al PSC, i va ser escollit com a diputat a les llistes de Barcelona per aquest partit els anys 1989, 1993 i 1996.

Solé Tura va nèixer a Mollet el 1930, fill d'una família de forners, i la vinculació a la població queda demostrada per la concessió de la Medalla de la Ciutat el 1998, en reconeixement a la trajectòria política i democràtica i a la promoció de la ciutat. Posteriorment, Solé Tura, va cedir a l'Ajuntament el seu arxiu personal l'any 2003, i es va aprovar la creació del Centre d'Estudis per a la Democràcia, amb un premi que porta el seu nom. El president de la Generalitat, Jose Montilla, va anunciar que li concedirien la medalla d'or de la institució a títol pòstum.

Familiarment, Solé Tura, ha tingut diverses vinculacions amb l'alcaldia, era nebot de l'alcalde de la República Feliu Tura i Valldeoriola i oncle de Montserrat Tura, alcaldessa de 1987 a 2003, actual consellera de Justícia.

Afectat d'Alzheimer des de fa alguns anys, el 2007, li va ser concedida la Creu de Sant Jordi.


ofertes el club

el9fmel9fm
el9fm



PUBLICITAT

PUBLICITAT


PUBLICITAT
publicitat

PUBLICITAT
   
 
   
 
   

fotogaleria
Fotos de la Diada enviades pels lectors
El Vallès Oriental a la concentració de la diada a Barcelona
 24 Hores de Resistència en Ciclomotor de la Vall del Tenes
Concurs de rajolers
Passada de rajoles festa major de Granollers
Correllets festa major Granollers
Estirada de corda festa major Granollers
Cercavila i pregó de la festa major de Granollers
Festa major de la Garriga, L´Esgarrinxada
Festa Major de la Garriga
 [+] fotogaleries








dvd

senseboira
Amb la col.laboració de:
generalitat
PREMSA D´OSONA, SACTLtarifessubscripcionspublicacions oficialscontacteu-nosavís legal