EL9NOU.CAT fa ús de 'cookies' per facilitar la vostra navegació. Si seguiu navegant entendrem que ho accepteu    més informació    ACCEPTO
PUBLICITAT
publicitat

L’exministre de Cultura, Jordi Solé Tura, mor al seu domicili de Barcelona als 79 anys

El jurista de Mollet era un dels pares de la Constitució

L
Jordi Solé Tura, acompanyat de Montserrat Tura, familiars i representants de la Generalitat en una de les últimes aparicions públiques
Jordi Salas
L’exministre de Cultura, Jordi Solé Tura, mor al seu domicili de Barcelona als 79 anys..
última actualització: 04-12-2009 (13:08)

El polític i catedràtic de dret Constitucional Jordi Solé Tura, que va ser un dels redactors de la ponència de la Constitució espanyola de 1978, ha mort aquest divendres al seu domicili de Barcelona, a l’edat de 79 anys. Solé Tura, que va rebre la creu de Sant Jordi el 2007, patia Alzheimer.

Jordi Solé Tura, de 79 anys, ha mort aquest divendres al seu domicili de Barcelona, Nascut a Mollet, Solé Tura acumulava una àmplia trajectòria política vinculada als partits d'esquerra, que va tenir el punt culminant amb el ministeri de Cultura, que va ocupar entre 1991 i 1993, sota la presidència del socialista Felipe González.

Solé Tura tenia també una intensa carrera acadèmica, com a professor de Dret Constitucional, i va ser degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona el 1985.

Però la principal dimensió pública del i jurista vallesà va ser en el camp de la política. A més del ministeri de Cultura quan militava al Partit dels Socialistes de Catalunya, Solé Tura va ser un dels set integrants de la ponència constitucional del postfranquisme. Anteriorment, la seva militància a la clandestinitat el va portar a l'exili entre 1960 i 1965 i a la presó el 1969, per la seva participació en mobilitacions contra la Llei de Premsa de Manuel Fraga Iribarne.

Arribada la democràcia, Solé Tura va sortir escollit diputat per Barcelona pel Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) en les corts constituents de 1977. Va representar aquest partit en la ponència que va redactar la Constitució, refrendada en referèndum el 6 de desembre de 1978. El 1979 també va participar en la redacció de l'Estat d'autonomia, conegut com l'Estatut de Sau.

La trajectòria política havia començat al Front d'Alliberament Popular i Bandera Roja. Durant la transició, va ser un dels dirigents del PSUC. Després d'abandonar aquest partit va militar al PSC, i va ser escollit com a diputat a les llistes de Barcelona per aquest partit els anys 1989, 1993 i 1996.

Solé Tura va nèixer a Mollet el 1930, fill d'una família de forners, i la vinculació a la població queda demostrada per la concessió de la Medalla de la Ciutat el 1998, en reconeixement a la trajectòria política i democràtica i a la promoció de la ciutat. Posteriorment, Solé Tura, va cedir a l'Ajuntament el seu arxiu personal l'any 2003, i es va aprovar la creació del Centre d'Estudis per a la Democràcia, amb un premi que porta el seu nom. Familiarment, Solé Tura, ha tingut diverses vinculacions amb l'alcaldia, era nebot de l'alcalde de la República Feliu Tura i Valldeoriola i oncle de Montserrat Tura, alcaldessa de 1987 a 2003, actual consellera de Justícia.

Afectat d'Alzheimer des de fa alguns anys, el 2007, li va ser concedida la Creu de Sant Jordi.


ofertes el club

el9fmel9fm
el9fm



PUBLICITAT

PUBLICITAT


PUBLICITAT
publicitat

PUBLICITAT
   
 
   
 
   

fotogaleria
Fotos de la Diada enviades pels lectors
El Vallès Oriental a la concentració de la diada a Barcelona
 24 Hores de Resistència en Ciclomotor de la Vall del Tenes
Concurs de rajolers
Passada de rajoles festa major de Granollers
Correllets festa major Granollers
Estirada de corda festa major Granollers
Cercavila i pregó de la festa major de Granollers
Festa major de la Garriga, L´Esgarrinxada
Festa Major de la Garriga
 [+] fotogaleries








dvd

senseboira
Amb la col.laboració de:
generalitat
PREMSA D´OSONA, SACTLtarifessubscripcionspublicacions oficialscontacteu-nosavís legal