EL9NOU.CAT fa ús de 'cookies' per facilitar la vostra navegació. Si seguiu navegant entendrem que ho accepteu    més informació    ACCEPTO
PUBLICITAT
publicitat

Una antropòloga de Prats fa un estudi sobre els goigs del Lluçanès

L’estudi de Roser Reixach inclou uns 160 goigs de diferents parròquies

Una antropòloga de Prats fa un estudi sobre els goigs del Lluçanès
Roser Reixach, amb alguns dels goigs que ha estudiat
Anna Gorchs
Una antropòloga de Prats fa un estudi sobre els goigs del Lluçanès..
última actualització: 07-01-2010 (17:00)

Anna Gorchs
’Els goigs al Lluçanès. Entre la devoció i la identitat’ és el títol de l’estudi que ha portat a terme Roser Reixach, antropòloga de Prats de Lluçanès. L’estudi inclou l’anàlisi d’uns 160 goigs de les diferents parròquies del Lluçanès, dels quals n’hi ha que encara es canten i altres que ja no.

A més de tenir un coneixement més profund d’aquestes composicions poètiques cantades en lloança a la Mare de Déu o a un sant, la recerca ha permès conèixer moltes pràctiques socials antigues.

“A partir dels goigs es pot tenir molta informació no només de les pràctiques religioses sinó també de la societat en general, i entendre moltes maneres de fer”, explica Reixach, que per exemple diu que el fet que uns goigs fossin cantats per homes o bé dones té molt a veure amb les relacions socials existents. A més a més, destaca que a les lletres hi apareixen moltes referències locals.

Reixach va obtenir l’any 2008 una beca del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC) de la Generalitat per portar a terme aquesta recerca, que s’ha integrat a l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC). L’estudi va acompanyat de 20 gravacions de vídeo, 18 gravacions de cants de goigs, 285 fotografies i 66 enregistraments d’entrevistes a 70 persones. Tot aquest material ha estat dipositat a l’arxiu del CPCPTC per tal que pugui ser consultat.

Malgrat que Reixach ja ha entregat el seu treball, la recerca no ha acabat. El motiu és que encara va trobant nova informació. “Antigament, en el cicle festiu anual gairebé cada sant i Mare de Déu tenia uns goigs”, diu Reixach, que afegeix que “molts s’han perdut”. Així, part de la seva recerca s’ha fet tenint el paper com a base. És a dir, analitzant els impresos que ha trobat. Una altra part, però, s’ha fet a partir dels testimonis orals, ja que hi ha molts goigs dels quals no se’n té constància escrita.

Per això li han estat de vital importància les entrevistes. Reixach ha parlat amb persones grans que havien cantat goigs, amb d’altres que havien intervingut a l’església i també amb col·leccionistes, entre altres. Segons l’antropòloga, si es té en compte el nombre de goigs trobats, les advocacions més populars al Lluçanès al segle XX van ser la Mare de Déu dels Munts, la de Lurdes i la de Lluçà.

En l’actualitat, els goigs s’estan deixant de cantar però no han desaparegut del tot. Segons Roser Reixach, els goigs s’estan convertint en un signe d’identitat. És a dir, hi ha un canvi en les funcions que havien tingut tradicionalment. Així, “la gent jove no ho veu com una manifestació religiosa, sinó com un element del patrimoni cultural d’un lloc concret”, conclou.


ofertes el club

el9fmel9fm
el9fm



PUBLICITAT

PUBLICITAT

PUBLICITAT
   
 
   
 
   

el9alacarta
Taradell
Des del campanar
19-04-2016
Màrius Serra, Montse Armengou, Andreu Mas i Jofre Montoto
7 dies
15-04-2016
Capítol 113
La 7mana Catalunya Central
15-04-2016
 [+] programes

fotogaleria
Actuació castellera - Roda de Ter
Fira de l´Hostal del Vilar
Trobada de gegants a Taradell
Festa del Porc i la Cervesa_desfilada de moda
Festivalet La Remei
MMVV_diumenge
MMVV_dissabte
MMVV_divendres
MMVV_dijous
MMVV_dimecres
Grups a la Diada Nacional a Berga
Motards independentistes a Vic
Diada Nacional a Berga
Diada 2016
 [+] fotogaleries








dvd

senseboira
Amb la col.laboració de:
generalitat
PREMSA D´OSONA, SACTLtarifessubscripcionspublicacions oficialscontacteu-nosavís legal